dijous, 3 de desembre de 2009

Stupid pink dreams (Estúpids somnis rosa)

Jo sóc com un pallasso, un pallasso en aquest estúpid circ de la vida.


Suposo que faig riure. Faig riure quan em veuen somiar. Riure quan em veuen perseguint els meus estúpids somnis rosa.


Però també tinc el meu petit cor i també me’n ric dels que fan l'estúpid perseguint els seus estúpids somnis rosa. Quan hi penso... Ens mofem els uns dels altres però en el fons tots som caçadors de somnis.


Ara ho recordo; quan era petit tenia un curiós caçapapallones... Em serviria ara?


Potser la clau és escollir darrera de quin somni volem anar.


Si hagués de posar-los noms, els anomenaria somnis plens i somnis buits. És clar. Ja ho sé. Quins són els plens i quins els buits. És fàcil. Són somnis plens aquells que, quan els aconsegueixes, t’omplen. I els buits... doncs al contrari. Que quan els aconsegueixes, et deixen buit. Buit del tot...


Però sabeu quins són els més perillosos? Doncs els somnis no-somnis. Suposo que també ho voleu saber, oi? D’acord. Doncs són aquells que mai s’acompleixen. Aleshores t’adones que has fet l’estúpid durant molt de temps, qui sap si tota la vida, perseguint un somni que mai es farà realitat.


Però jo tan sols sóc un pallasso que persegueix estúpids somnis rosa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada