Finalment t'he vist.
Estaves entre els dubtes i les incerteses,
on els carrers fan estranyes corbes que tornen als mateixos llocs.
T'he vist entre aquells que perden el cap i els que el busquen.
Ens hem mirat molta estona acompanyats per un llençol molt blau,
mentre trobàvem el sentit de les nostres paraules.
He tancat els ulls i els he obert sota un sostre de pins molt alts.
Ocells inquiets donaven voltes per les branques més inquietes.
M'ha semblat sentir de lluny la fresa del mar
i un vent suau bufava a la meva orella.
T'he vist al meu costat, molt a prop,
i t’he imaginat en desitjos i somnis.
El carrer ens ha portat de nou a la plaça dels comiats
i m'ha semblat, per un moment, haver oblidat l'orientació.
T'he vist per darrer cop i la teva veu m'ha preguntat si estava perdut.
El meu cap, silent, li han contestat que si.
Encara no han inventat el gps dels sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada