divendres, 11 de desembre de 2009

Finalment t'he vist

Finalment t'he vist.

Estaves entre els dubtes i les incerteses,

on els carrers fan estranyes corbes que tornen als mateixos llocs.

T'he vist entre aquells que perden el cap i els que el busquen.


Ens hem mirat molta estona acompanyats per un llençol molt blau,

mentre trobàvem el sentit de les nostres paraules.

He tancat els ulls i els he obert sota un sostre de pins molt alts.

Ocells inquiets donaven voltes per les branques més inquietes.


M'ha semblat sentir de lluny la fresa del mar

i un vent suau bufava a la meva orella.

T'he vist al meu costat, molt a prop,

i t’he imaginat en desitjos i somnis.


El carrer ens ha portat de nou a la plaça dels comiats

i m'ha semblat, per un moment, haver oblidat l'orientació.

T'he vist per darrer cop i la teva veu m'ha preguntat si estava perdut.

El meu cap, silent, li han contestat que si.

Encara no han inventat el gps dels sentiments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada