dissabte, 28 de novembre de 2009

Fem-ho?

Eren dos quarts de deu del vespre quan tancàvem els llums de la sala de dalt del Museu Comarcal. És una sala preciosa, per cert; massa desaprofitada, per cert. Mentre el Xavi parlava pel mòbil (vint minuts, el molt cabró) jo estava amb el Jordi del Museu que mexplicava algunes idees que ell havia anat tenint, al llarg dels anys, al voltant de la innovació. No podia, però, deixar de mirar a contrallum com la pols que haviem deixat al recollir les cadires sanava posant poc a poc sobre el terra. Era una imatge molt gràfica del final dalguna cosa, però alhora molt evocadora, a la que hi mancava una mica de silenci...

Però qui fa callar al Xavi quan parla/crida pel mòbil? Qui li fa fer silenci al Jordi sentint com mexplicava les seves anècdotes amb aquella passió?


Avui tinc el silenci i encara guardo a la memòria aquella imatge i la recupero. Què em diu? Que era el punt i final de la segona setmana de la innovació. Punt i final? No, Pep, penso per a mi. Magrada més imaginar un punt i seguit. La imatge em segueix ajudant a reflexionar. Haurà servit per a alguna cosa tot plegat?


Aquests dies mhan fet aquesta altra pregunta: com ha anat la setmana? La meva resposta no pot ser una altra. No facis aquesta pregunta al coordinador dun event! A vegades penso que segons les valoracions posteriors de qui organitza un acte, aquest no caldria que shagués fet ja que, a voltes, costa que la realitat coincideixi amb la ficció imaginada. Una resposta que magrada més relacionada amb la setmana de la innovació seria: el temps ho dirà (punt i seguit).


A tomb de preguntes i respostes, ahir el Xavi ens recordava un plantejament que ens hauria dajudar a reflexionar. Bé, en va proposar molts, però em quedo amb aquest: No podem aportar respostes sinó fem correctament les preguntes! (Michel Butor). Jo crec que aquest és lexercici, fer-nos bones preguntes. Jo no el vull fer ara, aquí; ja el faré. Però també et proposo, fes-lo tu; fem-lo nosaltres; fem-lo com a societat; fem-lo com a ciutat; fem-lo com a comarca; fem-lo com a país; fem-lo com a món.


I jo hi afegeixo (la primera toca): fem-ho innovadorament. Però també: fem-ho intel·ligentment; fem-ho agosaradament; fem-ho equivocadament; fem-ho provocativament; fem-ho inútilment; fem-ho transgressorament; fem-ho honradament; fem-ho -com també va dir el Xavi- desacomplexadament.


Perfecta la paraula (o de puta mare!): desacomplexadament.


Fem-ho!


(Gràcies nen!)


pd. Recomano dos llibres: "Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?" de Jorge Wagensberg i "Preguntas" d'Eduardo Chillida (a la propera buscaré una llibreria de sponsor, hehe)"