I va seguir somiant.

El caminant es va aturar a la cruïlla dels camins

que porten al no-res, o al cap-enlloc.

Va passar pel seu costat un tramvia,

i després un altre, i un altre.

Va deixar a l’esquena la seva illa

i girà vagament la cara cap a la dreta;

en el reflex blau del vidre d’aquell enorme edifici,

hi ha veure el subtil buit de la seva inexistència.

Va caminar una mica més i va pensar

que a voltes la felicitat devia ser

una estona passada en un lloc inconcret

amb algú que tampoc sabries definir...

Va mirar el terra i les seves passes eren

petjades sobre un quadre a l’oli

en una pared imaginària del Princesa Sofia,

prop de Gernika.

En el seu trànsit solitari es va creuar

amb un perfum intens d’Estée Lauder,

més enllà del paradís.

I es va despertar i va seguir somiant.